F. fig. Gent baixa, de menyspreable posició social o moral.
Tota aquesta terregada enriquida Déu sap com, van tant darrer del dictador, Sagarra Vida, i, 232 | Els altres, l'anònima terregada dels pisos alts, Llor Jocs 161.
Equivalent en castellà: Purria.
Ni és igual dir d'algú que és una mala peça (col·loquial i irònic) que dir que és un malparit (vulgar i ofensiu).
Així mateix, tenim insults col·lectius, com hem dit: gentussa, gentola, patuleia, púrria, xurma, bordissalla, purrialla, terregada.
De la mateixa manera que disposem de prou paraules per al tracte pejoratiu cap aun individu determinat, sense que els exemples inventariats tinguin el més mínim ànim d'exhaustivitat, el català té també recursos propis per a l'insult de grup, referit conjuntament al col·lectiu de persones que comparteixen uns trets comuns de caràcter negatiu.