Paremiologia catalana comparada digital

Tifi-tafi

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1983.

Tifi-tafi

4 fonts, 1983.
Sensació de repugnància (també del menjar).
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De menjars, xefles, fartaneres i requisits», p. 181. Editorial Gregal.
Precedit dels verbs «fer» o «ser», significa que una acció, capteniment, costum, vestit, etc., sense ser dolents, són impropis d'una moral irreprotxable. Certes familiaritats entre nois i noies, p. ex. es deia que feien tifi-tafi (1920).
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Tifi-tafi», p. 218. Editorial Pòrtic.
M. Repugnància.
Fa un tifi-tafi!
Lloc: Cadaqués.
Sala i Brusés, Ernesta (1983): El parlar de Cadaqués «4.4. Lèxic. 4.4.2. Vocabulari. T», p. 100. Diputació Provincial de Girona.
M. Repugnància, pudor.
Fa un tifi-tafi…!
Lloc: Cadaqués.
Sala i Brusés, Ernesta (1994): El vocabulari de Cadaqués «T», p. 117. Parsifal Edicions.

Tifis-tafis

1 font, 2014.
Es deia quan un menjar no estava en bones condicions i produïa rebuig.
No n'he volgut menjar perquè em feia «tifis - tafis».
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Anglada i Cambras, Josep M (2014): Romànic i Carbó. El Ripollès en miniatura «Mots de l'època. Paraules compostes. Expressions o frases curtes -- https://miniaturesimaquetes.blogspot.com/2014/02/mots-de-lepoca.html». Blogger.