Paremiologia catalana comparada digital

Tiranament

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Tiranament

4 fonts, 1805.
Adv. ant. Tirànicament.
Regeixen lo regne tyranament, Pere IV, Cròn. 395 | Que tirannament posseesche la part de la ciutat, Genebreda Cons. 7 | E peguerà l'enpresa per ell feta / tiranament, Masdovelles 170.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tiranament». Editorial Moll.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Tiranamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tiranament», p. 364.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Tyrannice.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tiranament», p. 364.
De manera tirànica.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tiranament», p. 102. Edicions Polígrafa.
Adv. m. Tiránicament.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tiranament», p. 676. Hermanos Espasa, Editores.

Tiranamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. Tiránicamènt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tiranamènt», p. 994. Impremta de Josep Torner.