Paremiologia catalana comparada digital

Tirar amb fona

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1928.

Tirar en fona

4 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 289. Editorial Arte y Letras.
Quan algú ataca verbalment o diu grans veritats.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
No doldre les despeses.
Esta família sempre tira en fona; no els dol res; tenen fama de malgastadors.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 118. Diputació de Castelló.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1833. Publicacions de la Universitat de València.

Tirar amb fona

3 fonts, 1994.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 1. Món infantil. b. Jocs infantils. Jocs diversos», p. 379. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Significa que dius alguna cosa amb la intenció d'arribar a l'ànima d'algú perquè qui diu veritats com a catedrals nafra sovint qui no vol escoltar-les: especialment si li fas un retret.
Lloc: Elx (Baix Vinalopó).
Martí i Casanova, Joan-Carles (2009): Extrem sud «Lèxic i expressions elxanes: la mandronada i tirar amb fona». Web.
Quan ens cobren un preu desmesurat.
Sinònim: Tirar de baix braç.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «4. Estiu. 4.5.4.1. Refranys, frases fetes i locucions del raspall», p. 109. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.