Paremiologia catalana comparada digital

Tocar-se els collons

27 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1985.

Tocar-se els collons

6 fonts, 1997.
Estar ociós, no fer res de profit.
Sempre s'està tocant els collons i no ajuda gens en les feines de la casa.
Sinònim: Gratar-se la panxa, no fotre brot, no fotre cop, caçar mosques, no fer una gamba, tocar-se la pamparruana, tocar-se la pampa, fer el gos.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Gandulejar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ser un malfeiner.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «T», p. 214. Autoedició.
Sinònim: Gratar-se els collons.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Colló m.», p. 105. Edicions 62.
No fer ni brot.
Pou, David (2021): «https://twitter.com/davidpoum/status/1461419489543831564». Twitter.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 73. Edicions Víctor.
Gandulejar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Gratar-se els collons

3 fonts, 1997.
No fer gens de feina; ésser un gandul.
Sempre està gratant-se els collons, ben arrepapat al sofà.
Sinònim: Gratar-se la xona, gratar-se la panxa.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Gandulejar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Estar desgavat, o enfadat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Colló m.», p. 104. Edicions 62.
Gandulejar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Estar tocant-se els collons

2 fonts, 1985.
Sinònim: V. Tocar-se en Mariano.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Mariano», p. 143. Editorial Pòrtic.
Reflexiu: indica vagància.
(2010): El meu piscolabis «Estudi gramatical en base a l'expressió collons - https://elmeupsicolabis.blogspot.com/2010/09/estudi-gramatical-en-base-la-expresio.html?m=1». Blogger.

Tocar-se la clòtxina

2 fonts, 2007.
No fer res, estar inactiu.
Optimot (2024): Fraseologia en persona «Cony - https://www.instagram.com/p/C_klKgqMbAE/?img_index=2». Instagram.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 73. Edicions Víctor.

Estar tocant-se el pandero

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.

Estar tocant-se la cotorra

1 font, 2014.
Locució malsonant que al·ludeix a la persona que està ociosa malgrat el treball que l'envolta.
Se passa tot lo dia tocant-se la cotorra i l'escuranda a l'aigüera.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Locucions, parèmies, girs, expressions. E», p. 116. Autoedició.

Estar tocant-se la pandorga

1 font, 1989.
Els malfaeners també tenen el seu raconet.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VI. En qüestions de laborar», p. 55. Autoedició.

Estar-se tocant els collons

1 font, 2018.
Vagància.
En Jordi s'està tocant els collons.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els òrgans sexuals. Alguns subjectes i tipologies», p. 244. Editorial Gregal.

Haver-se de tocar els collons

1 font, 1985.
Sinònim: V. Fer-se fotre.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Fotre», p. 111. Editorial Pòrtic.

Tocant-se els collons

1 font, 1985.
Estar inactiu, no fer res, espec. quan hi ha molta feina.
Té quatre feixes per llaurar i s'està aquí tocant-se els collons | Han tancat el magatzem amb clau, i jo, amb tanta feina com hi tinc, no puc entrar: he d'estar tocant-me els collons.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Colló», p. 68. Editorial Pòrtic.

Tocar-se (o gratar-se, o rascar-se) el cony

1 font, 1997.
Masturbar-se (la dona).
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cony f.», p. 111. Edicions 62.
Estar-se sense fer res.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cony f.», p. 111. Edicions 62.

Tocar-se (o haver-se de tocar) els collons

1 font, 1985.
Fastiguejar-se, tenir disgust de no poder aconseguir allò que un vol.
Sinònim: Fer-se fotre | Fer-se la guitza | Fer-se la punyeta.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Colló», p. 68. Editorial Pòrtic.

Tocar-se els collons, ous, pebrots

1 font, 1995.
No fer res, estar inactiu.
Sinònim: Rascar-se els collons, ous, pebrots, estar mà sobre mà, no fotre ni brot.
Equivalent en castellà: No pegar ni sello, tocarse los huevos, las pelotas.
Oral (1995). Font oral.

Tocar-se la figa

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 73. Edicions Víctor.

Tocar-se la petxina

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 73. Edicions Víctor.

Tocar-se la xona

1 font, 2021.
Masturbar-se la dona.
Júlia (2021): «https://twitter.com/esporreta/status/1421506226530275328». Twitter.

Tocar-se la xonna

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 73. Edicions Víctor.