Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. CCLII. Modismes catalans», p. 87. Baguñá, editor.
Tornar-se magre
11 recurrències. Primera citació: 1805.
Tornarse magre
4 fonts, 1805.
F. dit del que s'extenua per alguna mal, que li consum l'humitat del cos.
Equivalent en castellà: Secarse.
F. dit del que s'extenua per alguna mal, que li consum l'humitat del cos.
Equivalent en llatí: Macrescere.
Fr. Extenuarse perdent las carns ó la humitat del cos.
Equivalent en castellà: Secarse, enmagrecerse, enflaquecerse, enjugarse.
Fr. Extenuarse perdent las carns ó la humitat del cos.
Equivalent en llatí: Macresco, is.
Fr. Extenuarse perdènd las carns ó la humitat del cos.
Equivalent en castellà: Secarse.
Fr. Extenuarse perdènd las carns ó la humitat del cos.
Equivalent en francès: Maigrir.
Fr. Extenuarse perdènd las carns ó la humitat del cos.
Equivalent en francès: Se dessécher.
Fr. Extenuarse perdènd las carns ó la humitat del cos.
Equivalent en italià: Dimagrare.
Fr. Extenuarse perdènd las carns ó la humitat del cos.
Equivalent en italià: Smagrire.
Fr. Extenuarse perdènd las carns ó la humitat del cos.
Equivalent en llatí: Macrescere.