Paremiologia catalana comparada digital

Tossa és el cul del món

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.

Tossa és el cul del món

6 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1220. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 80. Edicions El Mèdol.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Selva. Tossa de Mar». Manuscrit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 522. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 190. Universitat Miguel Hernández.

—Tossa és el cul del món! —I Lloret és a ses vores!

1 font, 1989.
Abans de construir la carretera, avui anomenada de Blanes a Sant Feliu de Guíxols, era freqüent el diàleg següent entre un veí de Lloret i un de Tossa.
Lloc: Lloret de Mar.
Fàbregas i Barri, Esteve; Rebollo i Tibau, Carme (1989): La cultura tradicional i el parlar de Lloret «Primera part. La cultura tradicional a Lloret de Mar. Dites i contalles relatives a Tossa», p. 218. Editorial Claret.

Tossa, el cul del món

1 font, 1994.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.