Adv. ant. Prest, aviat.
Bèstia dura e pererosa ha mester… esperons amb què hom la punya per tal que vaja tost, Llull Cont. 135 | Dix la garrofa a la cirera que ella era tost podrida. Llull Arbre Sc. ii, 359.
Equivalent en castellà: Pronto.
Tost
11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.
Tost
7 fonts, 1805.
Per acabar, esmentem tres mots arcaics que es feien servir amb aquest significat: tost, tantost i encontinent.
Responeu tost, que per vós ho diran (Ausiàs Marc).
Adv.
Equivalent en castellà: Pronto.
Adv. t. ant. luego.
Equivalent en castellà: Luego.
Adv. t. ant. luego.
Equivalent en castellà: Presto.
Adv. t. ant. luego.
Equivalent en llatí: Confestim.
Aviat, prompte.
L'adverbi «tost», «cum-alre-no» (conjunció concessiva) en locucions com «més tost» («ara sí que més tost has fet massa llarg» en tost / en lloc del barbarisme «t'has passat») i «en tost de» (per substituir el desastrós «en vez de».
Lloc: Menorca.
Adv. t. ant. Luègo.
Tantost.
Tostes
1 font, 1926.
Adv. ant. Tost. Etim.: de «tost», modificat per adopció de la forma femenina i de la -/s/ adverbial.
Sí's mès vent a la tremontana, lo qual tostes i entrà fortunal, Marco Polo lxxv.