Paremiologia catalana comparada digital

Tostemps

9 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. ant. Sempre. Etim.: contracció de «tots temps».
E fo toz temps e la uila, doc. segle XIII (Pujol Docs.) | E si tostemps tols, ¿cant daràs?, Llull Gentil 296 | Que'l seu nom hic sia sanctificat per tostemps, Jaume I, Cròn. 68 | Lo contrari he ymaginat creure tostemps, Metge Somni iii.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tostemps». Editorial Moll.
Advèrbis temporals.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 29. Advèrbis», p. 18. Baguñá, editor.
Adv.
Equivalent en castellà: Siempre.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 267. Editorial Diàfora.
Adv. ant.
Equivalent en castellà: En todos tiempos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tostemps», p. 371.
Adv. ant.
Equivalent en castellà: Siempre.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tostemps», p. 371.
Adv. ant.
Equivalent en llatí: Semper.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tostemps», p. 371.
Sempre.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tostemps», p. 133. Edicions Polígrafa.
Sempre.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «T», p. 330. Juli Jordà Mulet.
Adv. ant. Sèmpre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tostemps», p. 1010. Impremta de Josep Torner.