Paremiologia catalana comparada digital

Tot el que té bec fi és un bon menjar

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Tot el que té bec fi és un bon menjar

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1059. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1994): Anem al mercat. Col·lecció «Folklore, 5», p. 37. Editorial Miguel A. Salvatella.

Tot el que té el bec fi és un bon menjar

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 332. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca. Bec», p. 169. Universitat Miguel Hernández.

Tot el que té bec és fi de menjar

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.