Paremiologia catalana comparada digital

Totes les puces tenen tos

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Totes ses puces tenen tos

4 fonts, 1926.
Es diu referint-se als vanitosos i presumptuosos.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Puça Refr. a)». Editorial Moll.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.20. Polls / Puces. Refranys», p. 51. Editorial Moll.
Es diu referint-se als vanitosos i pressumptuosos (D.). «Puces» és en aquest cas, deformació eufèmica de «putes».
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2338 Puces», p. 317. Institut Menorquí d'Estudis.
P'es vanidosos.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Animals. Menors», p. 163. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Totes les puces tenen tos

2 fonts, 2000.
Es diu referint-se als vanitosos i presumptuosos.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Puça», p. 96. Editorial Moll.
Es diu referint-se als vanitosos i presumptuosos.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.