Paremiologia catalana comparada digital

Tral·lalà

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2002.

Tral·larà

3 fonts, 2002.
Onomatopeia expressiva del so d'una cançó.
Sinònim: Tral·laral·la.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Tral·larà», p. 488. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: V. Taral·larà.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. T», p. 163. Eumo Editorial.
Interj. Onomat.: Taral·larà.
Tralarà, la, la la, / prim fila, prim fila, tralarà, la, la, la, / prim fila i se'n va (Joan Amades, «Corpus-primavera, «Costumari català», 1952.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «T», p. 222. Edicions 62.

Tral·lalà

2 fonts, 2002.
Sinònim: V. Taral·larà.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. T», p. 163. Eumo Editorial.
Interj. Onomat.: Taral·larà.
Tra-la-là, tra-la-là, / bells estels i lluna clara. / Tra-lalà, tra-lalà, / fins al cel jo vull volar (Lola Anglada, «El cavaller d'acer», «Contes d'argent», 1934).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «T», p. 222. Edicions 62.