3 recurrències. Primera citació: 1926.
Onomatopeia de les passes d'un que camina.
Tras, tras, vat aquí es majoret de la casa que s'entrega, Ignor. 6 | Lo canti agafa…, tras-tras baxa l'escala y va-se'n a la font, Verdaguer Jov. 221 | Tot es sant dia estem caminant, tras-tras, Ruyra Flames 125.
Onomatopeia expressiva dels passos d'una persona.
Lloc: Vic (Osona).
Interj. Onomatopeia del soroll de passos d'algú que camina molt decidit.
I ell tras-tras, camina que caminaràs cap al bosc se n'anava sense mirar els estels ni fer cas dels torrents ni témer els gossos, ni escoltar les gallines (Francesc Pelagi Briz, «La panolla», 1873).