Paremiologia catalana comparada digital

Tres defectes té la dona: falsa, xerraire i cosona

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1915.

Tres defectes té la dona: falsa, xerraire i cosona

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1191. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 30. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 206. Edicions 62.

Tres deféctes té la dona: és falsa, xarrayre i cusona

1 font, 1915.
Font: Ros.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Dones - Fémbres», p. 11. Impremta Catalònia.

TREs defectes té la dona: falsa, xerraire i cosona

1 font, 2004.
La desconfiança envers aquesta capacitat i habilitat femenina, que és un fet, és molt profunda i estesa al sobconscient col·lectiu cultural. Entre el menyspreu i la por —l'un porta moltes vegades a l'altre—, el comportament lingüístic de les dones ha estat durament criticat i castigat pel discurs oral de la cultura popular, així com per altres mitjans.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 24. Consell Insular de Menorca.