Es diu que la treuen els matrimonis que, després d'uns dies de morros i males cares, fan les paus. Conta la rondalla que un marit i muller estaven tan emmurriats, que van posar una post enmig del llit. Després de molts dies de tenir la post que els separava, un i altre els hauria agradat treure-la, però no trobaven el pretext. Al llit, el marit féu un esternut i, amb aquest motiu, s'entaulà el següent diàleg.
—Valma't Déu, marit Andreu. / —De bon cor m'ho dius, muller? / —De bon cor t'ho dic, marit. / —Doncs la post fora del llit.
Es diu que la treuen els matrimonis que després d'uns dies de morros i males cares, fan les paus. Conta la rondalla que un marit i la seva muller estaven tan emmurriats que van posar una post enmig del llit. Després de molts dies de tenir la post que els separava, un i altre desitjaven treure-la, però no trobaven el pretext. Al llit, el marit feu un esternut i, amb aquest motiu, s'entaulà el següent diàleg: —Valga'm Déu, marit Andreu. —De bon cor m'ho dius muller? —De bon cor t'ho dic, marit... (+). De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya - Rondallística.