M. Soroll metàl·lic o cristal·lí, sobretot de dos objectes que es topen.
Quants sobressalts a cada trinch del timbre de la porta, Oller Pil. Pr. 364.
Equivalent en castellà: Tilín.
Trinc!
8 recurrències. Primera citació: 1839.
Trinc
4 fonts, 1839.
Explotar o rompre's un objecte de vidre.
Lloc: Illes Balears.
Soroll que fan dos objectes de vodre o de cristall en xocar.
Lloc: Illes Balears.
Interj. Onomatopeia del soroll metàl·lic o cristal·lí que fan dos objectes que xoquen.
De tant en tant, se sentia un xisclet d'aucell que volava fora de vista, un escotxineig de guatlla al lluny, el trinc-trinc precipitat d'un rellotge de caixa tocant hores […] (Víctor Català, «La vella», «Drames rurals», 1902).
S. m. Lo so ó sòròll prim que fa alguna cosa delicada al trencarse; com lo vidre etc. ó lo cop lleugèr que produex aquest so.
Equivalent en castellà: Tris.
S. m. Lo so ó sòròll prim que fa alguna cosa delicada al trencarse; com lo vidre etc. ó lo cop lleugèr que produex aquest so.
Equivalent en francès: Bruit d'une chose quand elle casse.
S. m. Lo so ó sòròll prim que fa alguna cosa delicada al trencarse; com lo vidre etc. ó lo cop lleugèr que produex aquest so.
Equivalent en italià: Romore di ciò che si rompe.
S. m. Lo so ó sòròll prim que fa alguna cosa delicada al trencarse; com lo vidre etc. ó lo cop lleugèr que produex aquest so.
Equivalent en llatí: Subtilis sonitus fracturae.