Paremiologia catalana comparada digital

Tripijoc

22 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1805.

Tripijoc

2 fonts, 1970.
Situació d'equívocs i embullada. Dit de les trampes i enganyifes que fa un amb l'ajut d'un altre per tal d'enganyar un tercer. Amades explica que és un joc de pilota en què el jugador juga en tres partits alhora, formant part de tres colles diferents i jugant en l'una o l'altra segons el moment, No ho he trobat citat ni al DCVB ni al DECat. De: Amades i Gelats, Joan.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Font: Refranyer català comentat.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Tripijoc», p. 264. Brau Edicions.
Embull, situació complicada.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tripijoc», p. 177. Edicions Polígrafa.

Trobar-se en un tripijoc

2 fonts, 1951.
Estar en una situació difícil i complicada, sobretot de molt moviment i acció. «tripijoc» és una varietat o faceta de joc de pilota en què un mateix jugador juga en tres partits diferents alhora, forma part de tres colles i dóna coll a tres moments diferents.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 241. Editorial Selecta-Catalonia.
Trobar-se en una situació complicada, sobretot de molt moviment i acció.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 60. L'Avui / El Punt Avui.

Fer tripijocs

1 font, 2012.
De fer trampes o d'embolicar les coses.
Sinònim: Se'n fa creus.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels ingenus - Dels enganys», p. 23. Brau Edicions.

Fer tripijocs i martingales

1 font, 1995.
La mania dels tractants, de fer tripijocs i martingales sense límits.
Muntaner i Pascual, Josep M. (1995): Avui «Diàleg. Tripijocs i martingales», p. C4. L'Avui / El Punt Avui.

Fer un tripijoc

1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Hacer un tejemaneje.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 271. Editorial Diàfora.
Equivalent en castellà: Hacer una trapisonda, embrollo.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 271. Editorial Diàfora.

Ficar-se en tripijocs

1 font, 2007.
Sinònim: Fer conxorxa | Fer joc brut | No haver-n'hi un pam de net | Tramar-ne alguna.
Equivalent en castellà: Andar en chanchullos | Hacer cambalaches | Meterse en enredos | Traerse (o hacer) tejemanejes.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «268», p. 82. Garsineu Edicions.

Posars' en un tripajoc

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Meterse en algun berengenal.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Posarse», p. 218.
Equivalent en llatí: In tricas, et arduitates se coniicere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Posarse», p. 218.

Ser un tripijoc

1 font, 1968.
Situació embullada i moguda, ordida amb enginy per tal d'obtenir o de defensar un fi determinat.
Els tripijocs de les empreses, per defensar-se de la pressió obrera.
Equivalent en castellà: Ser un tinglado.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 107. Editorial Claret.

Tripajoc

1 font, 1839.
S. m. Cualsevol cosa que sènse portarnos gran profit nos posa en dificultat y embras.
Equivalent en castellà: Pejiguera.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tripajoc», p. 1040. Impremta de Josep Torner.
S. m. Cualsevol cosa que sènse portarnos gran profit nos posa en dificultat y embras.
Equivalent en francès: Difficulté.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tripajoc», p. 1040. Impremta de Josep Torner.
S. m. Cualsevol cosa que sènse portarnos gran profit nos posa en dificultat y embras.
Equivalent en francès: Embarras.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tripajoc», p. 1040. Impremta de Josep Torner.
S. m. Cualsevol cosa que sènse portarnos gran profit nos posa en dificultat y embras.
Equivalent en francès: Empêchement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tripajoc», p. 1040. Impremta de Josep Torner.
S. m. Cualsevol cosa que sènse portarnos gran profit nos posa en dificultat y embras.
Equivalent en italià: Difficoltà.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tripajoc», p. 1040. Impremta de Josep Torner.
S. m. Cualsevol cosa que sènse portarnos gran profit nos posa en dificultat y embras.
Equivalent en italià: Impaccio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tripajoc», p. 1040. Impremta de Josep Torner.
S. m. Cualsevol cosa que sènse portarnos gran profit nos posa en dificultat y embras.
Equivalent en llatí: Difficultas.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tripajoc», p. 1040. Impremta de Josep Torner.
S. m. Cualsevol cosa que sènse portarnos gran profit nos posa en dificultat y embras.
Equivalent en llatí: Molestia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tripajoc», p. 1040. Impremta de Josep Torner.

Tripajoch

1 font, 1865.
M. Qualsevol cosa que sèns portarnos gran profit nos posa en embarás y dificultat.
Equivalent en castellà: Pejiguera.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tripajoch», p. 718. Hermanos Espasa, Editores.
M. Qualsevol cosa que sèns portarnos gran profit nos posa en embarás y dificultat.
Equivalent en llatí: Difficultas, atis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tripajoch», p. 718. Hermanos Espasa, Editores.