Paremiologia catalana comparada digital

Tupí petit, amb poc és ple

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Tupí petit, amb poc és ple

5 fonts, 1926.
Es diu d'una persona petita que fàcilment s'irrita.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tupí o topí Refr. b)». Editorial Moll.
Per indicar que als homes petits els basta poc per irritar-se molt.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.1. Casa i aixovar. Refranys», p. 234. Editorial Moll.
Escafí i Tous, Pere (2000): Cançons, gloses, refranys i locucions del fang «Refranys», p. 93. Ajuntament de Marratxí.
Sinònim: Treure foc pels queixals.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «648», p. 191. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. L'home», p. 20. Garsineu Edicions.

Tupí menut, amb poca cosa està ple

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Taula i cuina», p. 153. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.