Paremiologia catalana comparada digital

Tup-tup

5 recurrències. Primera citació: 1926.
M. So sec i repetit insistentment d'una màquina, d'un caminar feixuc, etc.
Tenia es tup tup de sa màquina clavat dins es polsos Ruiz Nov. 83.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Tup-tup». Editorial Moll.
Màquina.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.1.2. Exercicis. Renous de vehicles i màquines», p. 57. Editorial Moll.
So sec/repetit insistentment d'una màquina.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 69. Editorial Moll.
Onomatopeia de la palpitació del pols en un tumor, queixal corcat, etc.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Tup-tup», p. 226. Editorial Pòrtic.
Interj. Onomat.: Tupatup. També onomatopeia d'un soroll rítmic, repetit, com per exemple el que fa el motor de poca potència d'una barqueta.
Tenia el tup-tup de sa màquina clavat dins els polsos (Àngel Ruiz i Pablo, «Del cor de la terra», «Novel·letes menorquines», 1910).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «T», p. 232. Edicions 62.