Paremiologia catalana comparada digital

Uf!

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1867.

Uf!

7 fonts, 1867.
Interj. que indica opressió, cansament, fàstic o menyspreu. Etim.: onomatopeia de l'exhalació d'aire que es fa per la boca en aturar se d'un moviment o treball fatigós.
Uf, y quina calor!, Roq. 25.
Equivalent en castellà: ¡Uf!
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «2 Uf!». Editorial Moll.
Indica fástich.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 33», p. 20. Baguñá, editor.
Uf, quin fástich!
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. XLVII. Senyala les intergeccions», p. 21. Baguñá, editor.
De desagrado.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Interj.
Equivalent en castellà: ¡Uf!
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 273. Editorial Diàfora.
Uf! Clara, posa-t'hi fulles que demà encara hi seràs.
Lloc: El Vendrell.
Fontana i Tous, Joan; Nogueiro Braña, Noèlia (2021): Helena «Abril 2001», p. 15.
Exclamació de dolor causat per una malaltia; especialment de malaltia de les vies respiratòries.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Uf! 1», p. 194. Edicions Polígrafa.
Exclamació de tedi, cansament, etc.
Sinònim: Veg. Ui!
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «U», p. 251. Edicions 62.

Uf

1 font, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 35. Principals intergeccions pròpies», p. 20. Baguñá, editor.