Interj. que indica opressió, cansament, fàstic o menyspreu. Etim.: onomatopeia de l'exhalació d'aire que es fa per la boca en aturar se d'un moviment o treball fatigós.
Uf, y quina calor!, Roq. 25.
Equivalent en castellà: ¡Uf!
Uf!
10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1867.
Uf!
7 fonts, 1867.
Indica fástich.
Uf, quin fástich!
De desagrado.
Interj.
Equivalent en castellà: ¡Uf!
Uf! Clara, posa-t'hi fulles que demà encara hi seràs.
Lloc: El Vendrell.
Exclamació de dolor causat per una malaltia; especialment de malaltia de les vies respiratòries.
Lloc: Cat.
Exclamació de tedi, cansament, etc.
Sinònim: Veg. Ui!
Uf
2 fonts, 1907.
Interj. Expressa aclaparament, alleujament, angúnia, sorpresa, i també un esforç.
A veure com està l'aigua?… Uff! Massa calenta (Oriol Vergés, «Mònica, cara i creu», 1992).