Paremiologia catalana comparada digital

Un bon amic no es paga a cap preu

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1984.

Un bon amic no és pagat a cap preu

4 fonts, 1993.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Amic», p. 31. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Amistat», p. 166. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. U», p. 198. Consell de Mallorca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Amistat». Web.

Un bon amic no es pot pagar

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1105», p. 457. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els amics», p. 252. Edicions 62.

Un bon amic no es paga a cap preu

1 font, 1984.
Un bon amic, no se paga amb doblers.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Amics», p. 170. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Un bon amich, no's pot pagà

1 font, 2021.
Un bon amich. 31-7-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1923.jpg. Manuscrit.