Endevinalla: la boca.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Boca», p. 194. Edicions Polígrafa.
Un convent de monges blanques i un frare que els repica les anques
6 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1918.
Un convent de monges blanques, / i un frare que els repica les anques
1 font, 1967.
Endevinalla: la boca.
Un convent de monges blanques, un frare roig al mig que els hi repica les anques
1 font, 1980.
Endevinalla: Les dents i la llengua.
Lloc: Rosselló.
Un convent de monjes blanques / que totes se toquen les anques
1 font, 1918.
Endevinalla: les dents. De: Magrinyà i Solé, Carles.
Lloc: Valls (Alt Camp).
Un convent de monjes blanques, / i un frare roig al mitj, / que'ls toca les panxes
1 font, 1921.
Endevinalla: les dents i la llengua. De: Artigues i Sirvent, Ramón.
Lloc: Lleida.
Un convent de monjes blanques, / pujen i baixen, / i's toquen les panxes
1 font, 1920.
Endevinalla: l'olla de monjetes quan bull. De: Artigues i Sirvent, Ramón.
Lloc: Lleida.
Un convent ple de mongetes / que s'assomen per les finestretes
1 font, 2010.
Endevinalla: La pinya. Quan la pinya està oberta que s'assomen los pinyons, que cauen a terra.
Lloc: Favara (Matarranya).