Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2986», p. 204. Columna Edicions.
Un convidat més? Un pot d'aigua més a l'olla
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1915.
Un convidat més? Un pot d'aigua més a l'olla
1 font, 1992.
Un convidat mes? Un pot d'aigua mes a l'olla
1 font, 1915.
Dita irònica per a indicar que no sap cap greu que un foraster amb qui no's contava es quedi a dinar. De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.