Paremiologia catalana comparada digital

Una promesa és deure

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1951.

Una promesa és deure

3 fonts, 1985.
Sinònim: El que és promès, sigui atès.
Equivalent en castellà: Lo prometido es deuda.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Promesa», p. 154. Edicions Tres i Quatre.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 48. Editorial Joventut.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dites». Web.

Una promesa és un deute d'honor

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1134. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 412. Edicions 62.

Una promesa es com un deute

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «U», p. 146. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Una promesa és un deure

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 108. Editorial Sargantana.

Una promesa és un deute a l'honor

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.