Paremiologia catalana comparada digital

Ungüent d'estaca'm aquí

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1985.

Anar a la farmàcia a buscar ungüent d'estaca'm aquí

3 fonts, 2013.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «Dites i refranys del Prat de Llobregat. Llista», p. 11. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Les enganyifes que recollim en aquest apartat responen, en general, a bromes que se'ls feia, en diferents contextos, a la canalla, o bé a gent innocent de caràcter.
Aquestes frases fetes comparteixen que la víctima de l'enganyifa era enviada a buscar algun objecte inexistent. Aquell que hi queia acostumava a tornar amb algun altre objecte, o bé amb les mans buides, però ja havia fet el viatge.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «L. Enganyifes», p. 42. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Un altre clàssic de les enganyifes locals dirigides a les farmàcies.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «L. Enganyifes», p. 43. Ajuntament del Prat de Llobregat.

L'ungüent d'estaca'm aquí

2 fonts, 1992.
Sinònim: Els innocents posen llufes.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «U 183», p. 598. Columna Edicions.
S'enganya el nens fent-los anar a ca l'adroguer a comprar dos quartos d'ungüent d'estaca'm aquí. A Sant Feliu de Codines s'hi entretenien el dia dels Sants Innocents.
Font: Farnés (U183): a Sant Feliu de Codines.
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «L. Enganyifes», p. 43. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Si li ho demanes, anira a comprar «llavor d'estaca'm aquí»

1 font, 2007.
Passatemps força poca-solta, que els grans practicaven amb la finalitat de matar l'estona i riure's dels infants. Innocents com eren, per l'edat, els solien donar una peça de cinc cèntims i els feien anar a una botiga a comprar «cinc cèntims de llavor d'estaca'm aquí». la reacció del botiguer o botiguera, normalment irada, era d'arrucar la víctima de l'engany i engegar-la a dida.
Sinònim: Ser un albat (o una ànima de Déu).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «566», p. 166. Garsineu Edicions.

Ungüent [uguent] d'estaca'm aquí

1 font, 1985.
Substància medicinal imaginària que, el dia dels Innocents, feien anar a comprar a les criatures, perquè l'apotecari, sabedor de l'engany, les retingués una estona tancades.
Vés a cal senytor Enric a comprar deu cèntims d'ungüent d'estaca'm aquí.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Ungüent», p. 228. Editorial Pòrtic.

Ungüent d'estaca'm aquí

1 font, 2012.
Remei per als nens i nenes molt moguts i entremaliats. En el moment que creiem adient o en el que la revoltura de l'infant sigui insuportable, se'l pot fer anar a la farmàcia a buscar-lo o nosaltres mateixos li podem fer unes fregues a la criatura de l'ungüent.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Remeis casolans infal·libles», p. 92. Brau Edicions.