Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1037. Editorial Selecta-Catalonia.
Val més aigua del cel que de la terra
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.
Val més aigua del cel que de la terra
3 fonts, 1951.
Val més que plogui que no pas que s'hagi de regar.
Val més aigua del cel, que de la terra
1 font, 1984.
L'aigua de pluja a més de suministrar l'aigua necessària, actua directament sobre les plantes arrossegant la pols acumulada a les fulles, facilitant així les seves funcions i és font de nitrògen.