Paremiologia catalana comparada digital

Val més meu que nostre

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1857.

Més val meu que nostre

2 fonts, 1936.
D'aquest proverbi va dir Eiximenis que «jamés no exiren de testa sàvia». Allí mateix lo comenta dient: «Alcuns són qui's retraen de fer lo bé que porien a la comunitat de la ciutat, per dos sguarts (segueix a l'original). De: Eiximenis.
Lloc: Comarca de Tortosa.
Font: Doctrina compendiosa, segona partida (p. 115 de la ed. de «Els nostres clàssics», t. 24; Barcelona, 1929).

Mes val meu que nostre

1 font, 1857.
Mes avant dich quel altre proverhi qui dehia mes val meu que nostre isque de pocha caritat e pocha valor e malvada cupdicia e de fina oradura.

Més val meu que vostre

1 font, 1979.
Del tal diu Eiximenis: «isqué de poca caritat, de poca valor, e de malvada cupiditat e de fina oradura (=bogeria, maldat)…» «Lo dit proverbi isqué de malvada cupiditat, la qual voldria tenir tot l'haver del món estret en ses mans, que'l valent de un gra de mill no li n'escapàs, que pogués a altri servir o aprofitar. E per consegüent, lo dit proverbi isqué de fina oradura». Proverbi antic repetit al sigle XIV, però casibé desconegut ara. De: Eiximenis.
Lloc: Comarca de Tortosa.
Font: «Doctrina compendiosa», p. 117, de la ed. de «Els nostres clàssics»; Barcelona, 1929.