Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1061. Editorial Selecta-Catalonia.
Val més un all que cent cebes
7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.
Val més un all que cent cebes
5 fonts, 1951.
Es creu que l'all és superior a la ceba, quant a fortor.
Val més un all que moltes cebes
1 font, 1993.
Es juga amb la polisèmia d'all i es diu per significar que en els casos dolorosos convé més obrar amb energia i sortir-ne aviat, que anar-hi amb parsimònies (vegi's ref. n. 107).
Sinònim: Qui no té un all té una ceba.
Val més un all, / que cent cebes
1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).