Paremiologia catalana comparada digital

Val més un vell marit que res

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1195. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1103. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Els amors», p. 42. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Joan Amades va recollir en el seu refranyer frases que segurament van ser emeses per dones i que anaven adreçades a dones. Si Joan Amades hagués estat una dona, tot el refranyer hauria estat com aquest apèndix.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Introducció. Apèndix de refranys de dones per a dones», p. XVII. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
El missatge sobre el matrimoni pot ser a favor i sense condicions, o en contra i amb molts peròs; per això es pot afirmar que el refranyer no és unisemàntic, i que en aquest aspecte l'ambivalència característica de la cultura popular és molt marcada, clara i directa, sobretot l'adreçada a les dones.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Matrimonis i parelles. Advertències entre dones i per a dones», p. 60. Consell Insular de Menorca.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 246. Edicions 62.