Paremiologia catalana comparada digital

Valent de dents

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Valent de dents

7 fonts, 1995.
Que fingeix valentia.
Sí, és molt valent de dents; si l'escoltes, tot ho cremaria; però en realitat no és capaç ni de defensar els seus drets obertament / Que el veus aquell valent de dents? Ara crida molt i a l'hora de la veritat no té coratge per a res.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Bocamoll». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Que fingix valentia.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Equivalent en esperanto: Brava homo en sia domo | El post la arbo li estas bravulo | Li estas bravulo en sia angulo.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Altres expressions | Aliaj esprimoj», p. 34. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dents / Dentat», p. 192. Universitat Miguel Hernández.
Que fingeix valentia.
Sinònim: Fatxender, fatxenda, petulant, jactanciós, faroner, faranduler.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «V», p. 258. Edicions 62.
Pinxo.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques dolentes respecte als altres», p. 17. Edicions 62.
Que fingeix valentia; fatxenda, petulant.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Dents», p. 27. Curbet CG Edicions.

Esser valent de dents

2 fonts, 1926.
Es diu del qui braveja de valentia, i en realitat no és bo sinó per a menjar (per a fer servir les dents).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dent Loc. g)». Editorial Moll.
Es diu del qui braveja de valentia, i en realitat no és bo sinó per menjar (per a fer servir les dents).
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Dent», p. 132. Editorial Moll.

Ser valent de dents

1 font, 2008.
Es diu del qui braveja de valentia, i en realitat no és bo sinó per a menjar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.