Adv. D'una manera vana; en va.
Vanament emperò se treballauen, Curial, i, 30 | Hom no prena lo nom de Déu vanament, Llull Doctr. Puer. 14.
Equivalent en castellà: Vanamente.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Vanamente.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Inaniter, inutiliter, frustra.
Ab superstició.
Equivalent en castellà: Supersticiosamente, vanamente.
Adv. m. En va, inútilment.
Equivalent en castellà: Vanamente.
Sèns necessitat, rahó ó justícia.
Equivalent en castellà: Vanamente.
Ab arrogáncia y presumpció.
Equivalent en castellà: Vanamente.
Sèns fonament ó realitat.
Equivalent en castellà: Vanamente.
Ab arrogáncia y presumpció.
Equivalent en llatí: Elate.
Adv. m. En va, inútilment.
Equivalent en llatí: Frustra.
Sèns fonament ó realitat.
Equivalent en llatí: Leviter.
Ab superstició.
Equivalent en llatí: Superstitiose.
Sèns necessitat, rahó ó justícia.
Equivalent en llatí: Temere.