Adv. D'una manera vana; en va.
Vanament emperò se treballauen, Curial, i, 30 | Hom no prena lo nom de Déu vanament, Llull Doctr. Puer. 14.
Equivalent en castellà: Vanamente.
Vanament
19 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.
Vanament
2 fonts, 1805.
Adv. m.
Equivalent en castellà: Vanamente.
Adv. m.
Equivalent en llatí: Inaniter, inutiliter, frustra.
Vanamènt
1 font, 1839.
Ab arrogancia, vanitat ó presumpció.
Equivalent en castellà: Vanamente.
Sènse fonamènt.
Equivalent en castellà: Vanamente.
Adv. mod. Inútilmènt, sènse profit ni fruit.
Equivalent en castellà: Vanamente.
Ab arrogancia, vanitat ó presumpció.
Equivalent en francès: Avec vanité, présomption.
Adv. mod. Inútilmènt, sènse profit ni fruit.
Equivalent en francès: Inutilement.
Sènse fonamènt.
Equivalent en francès: Sans fondement.
Adv. mod. Inútilmènt, sènse profit ni fruit.
Equivalent en francès: Vainement.
Adv. mod. Inútilmènt, sènse profit ni fruit.
Equivalent en italià: Inutilmente.
Adv. mod. Inútilmènt, sènse profit ni fruit.
Equivalent en italià: Vanamente.
Sènse fonamènt.
Equivalent en italià: Vanamente.
Ab arrogancia, vanitat ó presumpció.
Equivalent en italià: Vanamente.
Ab arrogancia, vanitat ó presumpció.
Equivalent en llatí: Gloriose.
Adv. mod. Inútilmènt, sènse profit ni fruit.
Equivalent en llatí: Inaniter.
Adv. mod. Inútilmènt, sènse profit ni fruit.
Equivalent en llatí: Inutiliter.
Sènse fonamènt.
Equivalent en llatí: Leviter temere.
Ab arrogancia, vanitat ó presumpció.
Equivalent en llatí: Superbe.