Paremiologia catalana comparada digital

Besar la terra que trepitja

17 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1805.

Besar la terra que trepitja

3 fonts, 1996.
Reverenciar / manifestar extremada reverència a una persona.
N'ha rebut molts favors i encara el bescanta, quan hauria de besar la terra que trepitja.
Sinònim: Besar els peus (a algú), tenir (algú) sobre el pedestal.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Venerar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Reverenciar.
Sinònim: Veg. Besar els peus 1.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «B», p. 42. Edicions 62.
Reverenciar algú.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Bons tractes», p. 85. Edicions 62.

Besar el terra que trepitja

1 font, 2000.
Manifestar extremada reverència cap a alguna persona.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Terra», p. 176. Editorial Moll.

Besar la terra allà on pisa

1 font, 2003.
Manifestar extremadament reverència.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «T», p. 155. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Besar la terra d'allà on llevà els peus

1 font, 2000.
Sentir vers una persona una profunda gratitud o veneració.
Sinònim: Besar les trepitjades (d'algú).
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Besar», p. 118. Editorial Moll.

Besar la tèrra qu'atre chafa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 35. Editorial Arte y Letras.

Besar la terra que altre xafa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 561», p. 349. Columna Edicions.

Besar la terra que calciga

1 font, 1970.
Lloc: Benissanet.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Terra», p. 76. Edicions Polígrafa.

Besar las pitjadas d'algú

1 font, 1805.
F. met. que denota la veneració y reverencia que s' tè á algú.
Equivalent en castellà: Besar la tierra que otro pisa.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pitjada», p. 196.
F. met. que denota la veneració y reverencia que s' tè á algú.
Equivalent en llatí: Alterius vestigia revereri, osculis signare.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pitjada», p. 196.

Besar las pitjadas de algú

1 font, 1839.
Fr. met. que exprèssa la reverencia y respècte que se tè á algú, y se denota ab aquesta demostració humil.
Equivalent en castellà: Besar la tierra que otro pisa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pitjada», p. 487. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. que exprèssa la reverencia y respècte que se tè á algú, y se denota ab aquesta demostració humil.
Equivalent en francès: Baiser la terre sur laquelle un autre marche.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pitjada», p. 487. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. que exprèssa la reverencia y respècte que se tè á algú, y se denota ab aquesta demostració humil.
Equivalent en italià: Bacciar le orma.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pitjada», p. 487. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. que exprèssa la reverencia y respècte que se tè á algú, y se denota ab aquesta demostració humil.
Equivalent en llatí: Alterius vestigia reveveri, osculis signare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pitjada», p. 487. Impremta de Josep Torner.

Besar les petjades

1 font, 1979.
Anar al darrera d'algú.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 41. Editorial Millà.

Besar les trepitjades (d'algú)

1 font, 2000.
Sentir vers una persona una profunda gratitud o veneració.
Sinònim: Besar la terra d'allà on llevà els peus.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Besar», p. 118. Editorial Moll.