—Va… tua! —grunyia, enquimerat, tombant d'una envestida, amb les «esses» que feia, el llum encès que hi havia sobre la caixa.
Vatua!
9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1902.
Vatua!
4 fonts, 1902.
Una altra expressió per a indicar sorpresa, indignació o enuig és vatua! Es completa de moltes maneres.
Vatua! Quina mala sort!
Interj. Expressió usada per a indicar sorpresa, indignació, enuig, etc. Deformació de voto a, molt usada com a exclamació emfàtica a Catalunya i Mallorca. Vatua o Voto a és una frase incompleta; la frase completa és Voto a Déu o Voto a Cristo, i aquestes dues expressions, considerades blasfemes, s'han deformat per eufemisme en moltes maneres.
Vatua, ha vingut el president! Si havia dit que no vindria! | Aneu alerta amb el que dieu, vatua!
Abreviació de «voto a Déu!» o «voto a Cristo!».
Vatua
3 fonts, 1926.
Interj., deformació de /voto a,/ molt usada com a exclamació emfàtica a Catalunya i Mallorca. /Vatua/ o /Voto a/ és una frase incompleta; la frase completa és «Voto a Déu» o «Voto a Cristo»,.
Ai vatua! Ja en tinc es sarró ple, Ruyra Parada 30 | És ell, vatua! I què fem?,» Ruyra Parada 48.
Coma exclamació de sorpresa o de disgust.
Vatua el dimoni. Vatua el món.
Es diu per a expressar sorpresa o enuig.
Vatua déu! És més lleig que un vatua déu!
Vatua (i vatua l'olla)
1 font, 1995.
Exclamació de greu.
Vatúa!, ¡vatualisto!
1 font, 1910.
Equivalent en castellà: ¡Caramba!