Paremiologia catalana comparada digital

Vatua!

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1902.

Vatua

2 fonts, 1968.
Coma exclamació de sorpresa o de disgust.
Vatua el dimoni. Vatua el món.
Es diu per a expressar sorpresa o enuig.
Vatua déu! És més lleig que un vatua déu!

Vatua!

2 fonts, 1902.
—Va... tua! —grunyia, enquimerat, tombant d'una envestida, amb les «esses» que feia, el llum encès que hi havia sobre la caixa.
Una altra expressió per a indicar sorpresa, indignació o enuig és vatua! Es completa de moltes maneres.
Vatua! Quina mala sort!

Vatua (i vatua l'olla)

1 font, 1995.
Exclamació de greu.

Vatúa!, ¡vatualisto!

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: ¡Caramba!