Paremiologia catalana comparada digital

Vatua el ret de la Sila!

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.

Vatua el ret de la Sila!

4 fonts, 1864.
I ja en pla humorístic han format locucions més complicades amb noms comuns, com…
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Vatua b)». Editorial Moll.
Una de les exclamacions més vistoses i freqüents de la mare. Segons el DCVB, el 'ret' és la «bossa de malla que es posa al cap, principalment les dones, per a retenir els cabells». I 'Sila' és la forma vulgar del nom de dona 'Cecília'
Sinònim: Vatua el ret!
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 171. Llibres de l'Index, S.A.
Vatua el ret de la Sila!
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte primer. Escena XVI». Manuscrit.
Eufemisme humorístic substitutiu de «voto a Déu!» o «voto a Cristo!».
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «U-V», p. 169. Editorial Trabucaire.

Vàtua el ret de la Cila!

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 525», p. 635. Columna Edicions.

Vetua el ret de la Sila

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 76. Autoedició.