Paremiologia catalana comparada digital

Venir costa amunt

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2004.

Venir costa amunt

1 font, 2023.
Loc. v. [LC]. [Una cosa] resultar molesta [a algú].
Em sento molt cansat i em ve costa amunt el viatge que em proposeu. | Ell sap com em va venir costa amunt de casar-me una vegada, i ara vol que hi torni? | Ve costa amunt explicar-ho.
Sinònim: Fer-se costa amunt.

Venir costa amunt (a algú)

1 font, 2004.
Una cosa, resultar molesta o difícil.
Això ve costa amunt en aquest moment / Aquell encàrrec li venia costa amunt, però el va complir.
Sinònim: Fer-se costa amunt (a algú), venir coster (a algú), fer-se-li una muntanya (a algú).