Paremiologia catalana comparada digital

Venir de Déu do

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1857.

Venir de Déu dó

1 font, 2000.
Venir una cosa gratuïtament i sense demanar-la o esperar-la.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Déu», p. 133. Editorial Moll.

Venir de Dèu dò

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 254. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Venir de Déu dóna

1 font, 1985.
Venir, una cosa bona, de sobrepuig, espec. quan un no l'esperava.
L'herència de l'oncle d'Amèrica, els ha vingut de Déu dóna.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Déu», p. 83. Editorial Pòrtic.

Venir o esser de Déu dóna (o de Déu dó)

1 font, 1926.
Venir una cosa gratuïtament i sense demanar-la o esperar-la.
Sinònim: V. Déu-dona.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Loc. VI. c)». Editorial Moll.