Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Vent albornès, com més terra més
5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1938.
Vent albornès, com més terra més
2 fonts, 1951.
Albornés, quan més terra més
1 font, 1992.
Albornés: quant més a terra, més
1 font, 1995.
L'albornés és el nom que li donen els pescadors valencians al vent de terra, de component nord, que salta a darrera hora de la tarda de l'estiu, en contraposició al migjorn. El vent fa camí com si vingués d'entre les muntanyes de Burriana i Sagunt, on segurament s'hauran format núvols de tempesta…
Lloc: València (Horta).