Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Vent de mar que gela, mestral que desgela
11 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1930.
Vent de mar que gela, mestral que desgela
3 fonts, 1951.
Vent de mar que gela, mestral que desgela i dona que parli llatí no fan bona fi
3 fonts, 1936.
I les dones il·lustrades també són mal vistes pel refranyer, ja que si, per una banda, es considera que les dones són ximples i gens ni mica intel·ligents, com hem vist, per una altra banda s'adverteix que «si saps llatí no tindràs marit».