Paremiologia catalana comparada digital

Vent de ponent, vent dolent

4 recurrències. Primera citació: 1930.

Vent de ponent, / vent dolent

4 fonts, 1930.
Ponent: punt cardinal oest, i el vent que bufa d'aquell indret.
Font: Sanchis 1952: 61, núm. 273a | DCVB, s. v. 'ponent, lletra a.
Equivalent en francès: Vent d'ouest, / vent mauvais.
Lloc: Catalunya del Nord.
El vent ponentí, sec, extremós i violent, té una reputació molt dolenta.
Font: Am. Astr. 290.