Paremiologia catalana comparada digital

Vent xerraire, vent merdaire

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Vent xerraire, vent merdaire

4 fonts, 1926.
Ho diuen els mariners per indicar que el vent que xiula molt no sol esser perillós.
Sinònim: Vent xerrador, no et faci por.
Lloc: Pineda.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Vent Refr. d)». Editorial Moll.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11. Vent. Refranys», p. 121. Editorial Moll.
Refranys sobre el vent.
Btvllengua (2023): Betevé «Refranys catalans sobre el temps: dites protagonitzades pel sol, la pluja, el vent o la neu - https://beteve.cat/cultura/refranys-catalans-temps-dites-populars-catala/». Barcelona Televisió (Betevé).
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 677 «Refranyer popular», p. 33. Revista Bellpuig.

Vent xerraire, / vent merdaire

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents», p. 222. Edebe. Edicions Don Bosco.