Forma parte de diferentes frases adverbiales.
Fins ra els nostres filòlegs i, amb ells, l'Institut d'Estudis Catalans, del qual formo part, s'han inclinat a creure que aquesta locució, que s'usa sovint inconjugadament, tant si es dirigeix a un sol oient com ammolts, procedia de l'antiga «Veets aquí»; i com que essent així, la «t» de «vet» formaria part del verb, s'havia d'escriure «vetaquí» (segueix a l'original).
Font: «La Nova Revista», Barcelona, juliol 1929.
Vetaquí per mí'l que cal: / cada hu que canti las sèvas.
Vetaquí'l qu'es mon amor: / poderòs com torrentada, / contra tot, fará arribada / al mar d'amor del téu cor.