Paremiologia catalana comparada digital

Visca!

27 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1857.

Visca!

12 fonts, 1867.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Interj. amb què s'expressa desig de llarga vida i de prosperitat a favor d'algú.
Molta gent de la part forana de Mallorques… se és leuada e han alçada bandera e criden Vischa lo senyor Rey e lo poble, doc. any 1450 (arx. mun. de Barc.) | Direm tots sus visca la merquesa, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 131).
Equivalent en castellà: Viva.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Visca». Editorial Moll.
Usada absolutament la dita interjecció, sense indicar la persona o cosa a què s'aplica, serveix per a expressar alegria entusiasta.
Venia un temps nou, amb nous jocs, amb noves diversions, amb promeses de coses no conegudes encara. Visca!, Ruyra Parada 12.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Visca a)». Editorial Moll.
Intergecció: jòya.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions», p. 21. Baguñá, editor.
Visca Catalunya!
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. XLVII. Senyala les intergeccions», p. 21. Baguñá, editor.
Sinònim: Viva! (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «VIII. Formació y dialectes del catalá: Filologia. Barbarismes. V», p. 129. Baguñá, editor.
De aprobacion.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Equivalent en castellà: ¡Viva!
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 281. Editorial Diàfora.
Exclamació acompanyada del desig de vida llarga.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Visca!», p. 298. Edicions Polígrafa.
M'han dit que m'havien donat una beca: visca!
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 101. Llibres de l'Index, S.A.
Equivalent en castellà: ¡Viva!
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 219. Editorial Claret.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Visca!Visque!i Oisque!», p. 496. Autoedició.
Aclamació d'entusiasme.
Van llançar visques durant més de deu minuts.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Visca m.», p. 319. Edicions 62.
Interjecció per expressar el desig que algú tingui llarga vida, l'agraïment manifestat a algú, etc.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Visca m.», p. 319. Edicions 62.
Crit d'aclamació.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «V», p. 259. Edicions 62, accepció 1.
Exclamació d'alegria.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «V», p. 260. Edicions 62, accepció 2.
Exclamació d'agraïment.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «V», p. 260. Edicions 62, accepció 3.
Aclamació d'entusiasme.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «U-V», p. 172. Editorial Trabucaire.

Viva!

3 fonts, 1857.
Interj. usada per a aclamar algú desitjant-li vida i prosperitat.
Cridaren a una gran veu: «Viva'l rey, viva'l rey!», Pere IV, Cròn. 275 | Digueren tots a una veu: Viua, viua lo rey, Eximenis II Reg., c. 51 | Dient muyra tot hom e viva lo Rey e lo poble, doc. a. 1391 (Ardits, i, 18).
Equivalent en castellà: Viva.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Viva!». Editorial Moll.
De aprobacion.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
De alegria.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Alegría.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Viva! (cast.)

2 fonts, 1907.
Sinònim: Visca!
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «VIII. Formació y dialectes del catalá: Filologia. Barbarismes. V», p. 129. Baguñá, editor.
Sinònim: Visca!
Equivalent en castellà: ¡Viva!
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 219. Editorial Claret.

Visque!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Osque, oïsque i visque», p. 495. Autoedició.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Visca!Visque!i Oisque!», p. 496. Autoedició.