Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1189. Editorial Selecta-Catalonia.
Viuda endolada i ben pentinada, dues vegades boja
Les vídues, per la seva banda, semblen ser un altre objecte d'escarni preferit pel refranyer. A pesar d'una certa imatge tradicional de desvalguda i adolorida —per l'estrès emocional del canvi brusc esdevingut a la seva vida—, la consegüent marginació a la qual les sotmetrà la societat farà que desenvolupin un sentiment d'inutilitat perquè no tindran a qui cuidar. Les vídues són maltractades en la parla popular.