Paremiologia catalana comparada digital

Voluntàriament

23 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1805.

Voluntàriament

2 fonts, 1926.
(i ant. /volentàriament). adv. D'una manera voluntària.
Jo'm sotsmetí al meu enamic voluntàriament, Oliver Exc. 67 | Mala cosa és… volentàriament voler-se abrigar lo mantell de diffamació, Tirant, c. 229 | Apartada voluntàriament del món, Pons Com an. 149.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Voluntàriament». Editorial Moll.
Nosaltres hem renunciat voluntàriament a les seues mels i fels, a causa d'un Amor més excels i sublim.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Desè grapat: Creixeu i multipliqueu-vos», p. 202. Edicions del Mall.
Evidentment, tota aquesta rècola de pestes i acudits, són desconeguts «voluntàriament» al poble al qual s'atribueixen.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Onzè grapat: Els de casa i els de fora», p. 220. Edicions del Mall.

Voluntáriament

2 fonts, 1865.
Equivalent en llatí: Motu proprio.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «III. Fesomía y formació de les paraules: Etimologia. Principals mots extrangers que usèm en el llenguatge vulgar. Llatins», p. 69. Baguñá, editor.
De bona gana ó voluntat.
Equivalent en castellà: Voluntariamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Voluntáriament», p. 795. Hermanos Espasa, Editores.
Sèns violéncia.
Equivalent en castellà: Voluntariamente, de suyo, de grado.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Voluntáriament», p. 795. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. De sa mera voluntat, per própia determinació.
Equivalent en castellà: Voluntariamente, voluntariosamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Voluntáriament», p. 795. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. De sa mera voluntat, per própia determinació.
Equivalent en llatí: Libenter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Voluntáriament», p. 795. Hermanos Espasa, Editores.
De bona gana ó voluntat.
Equivalent en llatí: Volenter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Voluntáriament», p. 795. Hermanos Espasa, Editores.
Sèns violéncia.
Equivalent en llatí: Voluntarie, ultro.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Voluntáriament», p. 795. Hermanos Espasa, Editores.

Motu proprio

1 font, 2025.
Voluntáriament. De: Bartrina.
Equivalent en llatí: Motu proprio.
Font: Gramàtica, 1907.
Gazofilaci (2025): «https://x.com/Gazofilaci/status/1930488911039463805». Twitter.

Volentàriament

1 font, 1926.
Adv. ant.
Sinònim: V. Voluntàriament.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Volentàriament». Editorial Moll.

Voluntariament

1 font, 1805.
Adv. m. per sola la determinació de la propia voluntat sens altra rahó.
Equivalent en castellà: Voluntariamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Voluntariament», p. 423.
Adv. m. ab llibertat, gust ó voluntat, ó per propia determinació.
Equivalent en castellà: Voluntariamente.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Voluntariament», p. 423.
Adv. m. per sola la determinació de la propia voluntat sens altra rahó.
Equivalent en llatí: Voluntarie, ex proprio arbritrio.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Voluntariament», p. 423.
Adv. m. ab llibertat, gust ó voluntat, ó per propia determinació.
Equivalent en llatí: Voluntarie, libere, spontanee.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Voluntariament», p. 423.

Voluntariamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. Ab llibertat, gust ó voluntat, ó per propia determinació.
Equivalent en castellà: Voluntariamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Voluntariamènt», p. 1131. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab llibertat, gust ó voluntat, ó per propia determinació.
Equivalent en francès: De bon gré.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Voluntariamènt», p. 1131. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab llibertat, gust ó voluntat, ó per propia determinació.
Equivalent en francès: Volontairement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Voluntariamènt», p. 1131. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab llibertat, gust ó voluntat, ó per propia determinació.
Equivalent en italià: Volontieri.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Voluntariamènt», p. 1131. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab llibertat, gust ó voluntat, ó per propia determinació.
Equivalent en llatí: Libenti animo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Voluntariamènt», p. 1131. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab llibertat, gust ó voluntat, ó per propia determinació.
Equivalent en llatí: Sponte.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Voluntariamènt», p. 1131. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. Ab llibertat, gust ó voluntat, ó per propia determinació.
Equivalent en llatí: Voluntarie.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Voluntariamènt», p. 1131. Impremta de Josep Torner.