Adv. D'una manera vulgar; comunament.
En Ramon de Bella, vulgarment appellat de Abeya, Pere IV, Cròn. 166 | Deuen studiar les cosas morals, vulgarment e plana, Egidi Romà, ii, 2a, 8 | La devoció als monuments vulgarment dits «clapers de gegants», Aguiló Fochs foll. 7.
Equivalent en castellà: Vulgarmente.