Paremiologia catalana comparada digital

Xe!

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1922.

Xe

2 fonts, 1926.
Interj. típica del País Valencià, usada per expressar molt diversos sentiments, com admiració, entusiasme, alegria.
Equivalent en castellà: Che (sudamericà).
Interj. i m. Expressa admiració, sorpresa, alegria, entusiasme, contrarietat, indignació, etc., i també es fa servir per cridar l'atenció, interpel·lar. | m. Denominació donada a un valencià per un no valencià. D'origen onomatopeix i expressiu, ja que probablement sorgeix del reforçament dels sons «tss», «tx», que es fan servir per cridar algú. El so essencial és el consonàntic. Per això les diverses variants d'aquesta interjecció són bàsicament vocàliques (xi, xa, xe [amb e oberta], xeic, etc.).

Chè!

1 font, 1922.
Interjecció valencianíssima que continuament está en boca dels valencians, com si fos «cantarella» del llenguage, i convertintse en sinónima de «valenciá».
Lloc: País Valencià.

Xe!

1 font, 2009.
Mots de patxanga. Pura patxanga!
Lloc: Xàtiva (Costera).

Xè!

1 font, 1970.
Exclamació d'admiració.
Crit per a fer venir una persona.
Lloc: València (Horta).