Xuf!

2 recurrències. Primera citació: 1926.

Xuf

2 fonts, 1926.

Onomatopeia del soroll d'un gas, d'un líquid en moviment o que xoca, etc.

Sols digués «buf», / havia «xuf», Spill 3036 | Havia fet xuf… y apagat pel mateix toll, Pons Auca 265 | Sempre caic a sa xomba… xuf!, Ruyra Parada 32 | Imita el xiulet del tren i el xuf-xuf de la màquina, López-Picó Lleures 19.

Interj. Onomat.: Xaf. També onomatopeia del soroll que fa el foc, una brasa o el ferro roent en contacte amb l'aigua, i també del que es fa en marxar.

Sempre caic a sa xomba… xuf! (Joaquim Ruyra, «La parada», 1919).