Paremiologia catalana comparada digital

Xuf!

Xuf

1 font, 1926.
Onomatopeia del soroll d'un gas, d'un líquid en moviment o que xoca, etc.
Sols digués «buf», / havia «xuf», Spill 3036 | Havia fet xuf… y apagat pel mateix toll, Pons Auca 265 | Sempre caic a sa xomba… xuf!, Ruyra Parada 32 | Imita el xiulet del tren i el xuf-xuf de la màquina, López-Picó Lleures 19.