Paremiologia catalana comparada digital

Zum-zum

12 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Zum-zum

9 fonts, 1926.
M. Soroll de bonior, remor sorda i contínua.
S'escapava ja fort zum-zum de gent, Oller Febre, i, 224 | S'apropa dels cavalls, els canta son zum-zum, Bergue Fables 108 | Xiulets de trens i un zum-zum indefinible… que és la respiració sorda de la ciutat, Barat Diari 87.
Equivalent en castellà: Zumbido | Murmullo.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Zum-zum». Editorial Moll.
Remor sorda i contínua d'un grup.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.1.2. Exercicis», p. 56. Editorial Moll.
Remor sorda i contínua.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 70. Editorial Moll.
Bonior, remor sorda i continuada.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.4. Índex d'onomatopeies lexicalitzades», p. 96. Editorial Moll.
El zum-zum de la gent només augmentava quan algun espavilat intentava colar-se.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Quart grapat: Les nostres bruixes de cada dia. Una mirada malastruga», p. 85. Edicions del Mall.
Onomatopeia d'una bonior, d'una remor sorda i contínua.
El zum-zum del borinot.
Font: IEC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Remor». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Onomatopeia amb què es designa una bonior, una remor sorda i contínua.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «onomatopeies», p. 105. Editorial Millà.
Interj. i m. Onomat.: Zim-zam, zub-zub. També onomatopeia d'un soroll sord i continuat, com el brunzit d'alguns insectes, la remor d'una multitud de persones, etc. | m. Bonior.
[…[ no pararen fins a l'escalinata de la torre, d'on s'escapava ja fort zum-zum de gent (Narcís Oller, «La febre d'or», 1890-1891).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «Z», p. 269. Edicions 62.
Remor. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Els mots expressius formats per dos (o tres) elements iguals o molt semblants s'escriuen amb traç.
Virgili i Ortiga, JM (2020): «https://twitter.com/Virgili7/status/1223022301060399104». Twitter.

Zum-zun

1 font, 2021.
La remor sorda i contínua de les abelles, borinots i més insectes voladors és el zum-zum, que ha donat peu al verb zumzejar i al nom zumzeig.
Badia i Pujol, Jordi (2021): Vilaweb - Ras i curt «Els gossos no fan «guau» - https://www.vilaweb.cat/noticies/gossos-guau-onomatopeies-jordi-badia/». Vilaweb.