Bé està qui té salut, però millor qui té virtut

4 recurrències en 3 variants.

1. Bé està qui salut té, però millor qui té virtut (2018, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Salut, consells, malalties i remeis», p. 80. Editorial Sargantana.

2. Bé està qui té salut, / però millor qui té virtut (1907, 1 font)

Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 46. L'Avenç.

3. Bé està qui té salut, però millor qui té virtut (1992, 2 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. Els vicis i les virtuts», p. 99. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 219», p. 804. Columna Edicions.