Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Caragirat

52 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1857.

Ser un caragirat

15 fonts, 1982.
Àngels (2022): «https://twitter.com/llibreriaoberta/status/1534830731360358400». Twitter.
I sabeu també que en aquest país nostre abunden els caragirats, els llepes i els estiracordetes.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 219. Columna Edicions.
Equivalent en castellà: Ser falso.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 44. Editorial Diàfora.
Equivalent en castellà: Ser traidor.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 44. Editorial Diàfora.
Hipòcrita.
Elisabet (2021): «https://twitter.com/Alwayselisabet/status/1461435072398204932». Twitter.
Sinònim: Urpes de gat i cara de beat.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «664», p. 195. Garsineu Edicions.
Ser un renegat, un hipòcrita.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 37. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Ser fals.
Hi ha polítics que són caragirats.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Aquell ex-president del parlament és un caragirat.
Jordi (2021): «https://twitter.com/Jordi__PC/status/1413621223410618371». Twitter.
Equivalent en castellà: Ser un falso.
Font: NR.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Cara», p. 195. Estudios Románicos.
Avui et mira, demà fa com qui no et coneix: és un caragirat.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 302. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 95. Edicions Salòria.
Oral / Pascual, Jordi (1995). Font oral.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions de «ser»», p. 40. Editorial Acebo.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.6. Adjectives, qualificadores», p. 30. Web.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. S», p. 40. Amics de Tous.

Caragirat

12 fonts, 1857.
Traïdor, fals.
Arús Gorina, Salut (2021): «https://twitter.com/salutarus/status/1461279788253995012». Twitter.
Equivalent en castellà: Cara de dos haces.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 55. Editorial Pòrtic.
Persona falsa i hipòcrita.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De la cara, de la boca, del menjar i del beure. La cara», p. 155. Editorial Gregal.
Insults.
El Llenguado (2020): El Llenguado «Els insults de can Follower - https://www.ccma.cat/tv3/el-llenguado/els-insults-de-can-follower/noticia/2990302/». TV3.
De los nombres compuestos, unos lo son de dos nombres.
Equivalent en castellà: Apóstata.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 49. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Hom que fa després paper a un contrari de llurs amistats. De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0013 «Motius i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362720». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
[...] tot aquell qui no fa com voldríem és un traïdor venut, un caragirat malparit i un indesitjable.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 284. Editorial Pòrtic.
Equivalent en francès: Transfuge.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Alguns fàstics usuals», p. 117. Autoedició.
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Transfuge.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».
En el seu temps un home qualsevol del poble, en diverses situacions, segons quins fossin els seus atributs físics o la seva idiosincràcia, podia ser definit com.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «El català col·loquial», p. 21. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Giralt (Dorres)», p. 59. Facebook.
Virgili i Ortiga, JM (2020): «https://twitter.com/Virgili7/status/1243897088682983424». Twitter.

Ésser un caragirat

4 fonts, 1979.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 213. Editorial Millà.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 216. Editorial Millà.
Un renegat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cara, careta, carota», p. 27. Editorial Millà.
Hipòcrita.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques dolentes respecte als altres», p. 17. Edicions 62.

Cara girat

2 fonts, 1929.
Sinónimo de traidor. De: Carreras y Artau, Tomás.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1929): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0024 «Renoms. Apodos - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364797». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Ara diu una cosa, ara en diu una altra. No té paraula. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Hipòcrita. No us en fieu! De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Caragirat -da

2 fonts, 1997.
Traïdor, fals.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Caragirat -da adj.», p. 86. Edicions 62.
Persona que canvia d'idees, de partit, etc.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Caragirat -da adj. i s.», p. 86. Edicions 62.

És un caragirat

2 fonts, 1980.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «Adagis i frases fetes. 1. Jo: el meu cos, casa, vestits, menjar i beure, i família», p. 6.

Cara-girada

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Mundeta?, com s'enten, cara-girada!
Font: E. Vilanova, vol XI, p59.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cara-girat

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Mira falç, cara-girat.
Font: E. Vilanova, vol V, p60.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Cara-girats

1 font, 1919.
Així com en aquest món n'hi ha que tenen dues cares, perquè de tot hi ha, que són els cara-girats, que tiren la pedra i amaguen la mà, també n'hi ha que es presenten tal com són i no diuen mai una cosa per altra, ni se'ls coneix cap mala acció, ni se'ls hi experimenta cap mentida, perquè, generalment, el que tenen al cor tenen a la boca i és pecat qui els hi fa mal, perquè són un tros de pa i acostumen a ésser la bondat personificada, ni ningú en pot dir ni així, que són els que van amb el cor a la mà.
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «Anar amb el cor a la mà». José J. de Olañeta, Editor.

Caragirat -ada

1 font, 2003.
És un caragirat.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Vocabulari». Web.

Caragirat!

1 font, 2022.
Pavia S., Raimon (2022): «https://twitter.com/RdPPS/status/1534809373750579202». Twitter.

Es un caragirat

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Quedar caragirat

1 font, 2001.
Quedar molt sorprès o fotut. També es pot sentir 'favagirat'
Lloc: Garrotxa.
Monturiol i Sanés, Joaquim; Domínguez i Portabella, Eloi (2001): El parlar de la Garrotxa «Frases fetes, expressions i locucions», p. 185. Ràdio Olot.

Ser un cara girada

1 font, 2020.
Gil, N (2020): «https://twitter.com/nriagil/status/1243940734513938432». Twitter.

Ser un cara girat

1 font, 1915.
Un fals. De: Pinyes, Ramon (1917-18).
Lloc: Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0054 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434870304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser un cara-girat

1 font, 2020.
Valls Botet, David (2020): «https://twitter.com/dvbotet/status/1243475440595013639». Twitter.

Ser un caragirat, -da

1 font, 1968.
Fals, que fa com dues cares.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire...», p. 49. Editorial Claret.

Són uns caragirats

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1085», p. 700. Columna Edicions.

Un caragirat

1 font, 1917.
Es un renegat. També son caragirats es fesolets. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0605/0046 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369542». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.